INFÀNCIA

NENS ESCLAUS

« 126 mil·lions de nens de 218 realitzen feines perilloses i treballen en condicions d’esclavitud »

218 milions de nens i nenes d'entre 5 i 17 anys treballen al món, dels que 126 milions realitzen feines perilloses i 40 milions realitzen tasques de servents domèstics en condicions d'explotació. D'aquests, 10 milions romanen "ocults" dins les cases, per la qual cosa són particularment difícils de protegir.

8,5 milions de nens treballen en condicions d’esclavitud. Són dades de l'informe “Esclaus de portes endins” (PDF), fet públic el passat dimecres per l'ONG “Save the children”, que revela que de totes aquestes dramàtiques xifres, uns 8,5 milions estan "atrapats en les pitjors formes de feina il·legal, degradant i perillosa, en condicions considerades com a esclavitud."

De fet, l'esclavitud domèstica és una de les formes més freqüents d'esclavitud infantil, al costat del tràfic, l'explotació sexual amb finalitats comercials, el matrimoni infantil forçós, el treball infantil forçós per endeutament, a la mina o en el camp i el fenomen dels nens soldats.



 A la capital d'Etiòpia, Addis Abeba, un 43% de les nenes treballadores domèstiques entre els 11 i els 14 anys d'edat asseguren rebre algun tipus de maltractament físic i fins i tot un 67% confessaven ser assetjades sexualment.

Ens trobem doncs, davant de nens entre 5 i 17 anys que provenen de famílies pobres i trencades, ja sigui per conflictes bèl·lics, fenòmens naturals o per la incidència de la sida, gairebé sempre sense educació, que s’han d’enfrontar a tot tipus de maltractaments, explotacions i situacions duríssimes amb molt pocs recursos.

Ells es troben marginats. És com si la societat els fes fora i ells es reboten contra això. Els pares es separen o no treballen i ells des de ben petits han de treballar per mantenir la família. Realitzen interminables jornades de feina, de fins a 18 hores, sense períodes de descans, sofreixen maltractaments per part dels seus 'amos' i la majoria de nenes en aquesta situació sofreixen abusos sexuals i/o acaben prostituint-se.

És com un carreró sense sortida en el qual ja hi estàs predestinat, no hi ha res a fer. Aquests problemes desemboquen normalment a l’alcohol o a les drogues. Els nens s’acostumen a conviure amb armes i a sobreviure a tirotejos. Com a defensa adopten aquesta mateixa postura, de manera que es podria dir, que és com una cadena que no es pot trencar i que poc a poc, es va fent més gran.

A causa de la falta de menjar se’ls infla la panxa ja que al tenir poques proteïnes, per osmosis l’aigua s’introdueix en el teixit cutani i per això alguns apareixen amb la panxa tan gran.



Em de reaccionar davant d’aquest fet. Etiòpia és un dels països més pobres del món, amb un ingrés anual de gairebé 100 dòlars i amb una població de 65 milions, dels quals dos terços són alfabets. El 47% del nens menors de cinc anys estan desnodrits.Cada any la gana amenaça a 6 milions de nens mentre nosaltres restem a les nostres cases amb totes les nostres pertinències sense fer res al respecte. No entenc com amb tants recursos i amb tantes innovacions no podem limitar-nos a ajudar-los. Si per un moment ens posem en la seva situació, si per un moment cadascun de nosaltres aportés qualsevol ajuda, per petita que fos, salvaríem moltes vides.

Què se n’ha fet dels deus drets? Tothom té dret a viure, amb més o menys condicions, però tothom té dret a tenir una casa, menjar, medicaments.. Tothom té dret a accedir a un futur, o ells no?

Laia Colet