IMATGE EQUÍVOCA Etiòpia té una imatge de país pobre malgrat ser un dels grans productors de cafè
Set milions d'etíops sobreviuen gràcies als ajuts al desenvolupament - normalment cereals subvencionats per EE. UU. i Europa- malgrat que l'alta selva etíopa en produeix alguns dels cafès mes cotitzats del món. "No volem ajuts sinó comerç; mantenir-nos sobre els nostres propis peus", diu Tadesse Mesuela, fundador d'una cooperativa de 74.000 productors etíops que recorre el món en un intent de vendre el cafè en règim de comerç just.
Després de veure tantes imatges de nens d'ulls suplicants i panxes inflades - el 47% sofreix desnutrició a Etiòpia-, "hi ha la impressió que és un país de recursos pobres, però no és veritat; el cafè és la mercaderia més valuosa que cotitza en mercats del món després del petroli", va declarar ahir a Madrid a La Vanguardia el jove cineasta britànic Nick Francis.
Segons qualsevol llei de comerç just, Etiòpia s'hauria de beneficiar de tot l'or negre que produeix. Però els 15 milions d'etíops que depenen del cafè, igual com altres milions de persones a les serres cafeteres de Centre i Sud-amèrica, sofreixen un problema de canvi desigual. Encara que el preu del cafè al mercat a l'engròs ha caigut en picat en els últims 15 anys, el preu que paga el consumidor s'ha disparat. El moment mes sota per als productors va ser en el 2002, quan el preu d'una lliura - 450 grams- va caure fins a uns 40 cèntims de dòlar - uns 27 cèntims d'euros, segons el canvi actual-, molt per sota del cost de conrear-lo . Des de llavors, el preu s'ha triplicat, segons l'Organització Internacional de Cafè (OIC). Però continua sent vuit vegades més baix del que paguem en comprar el cafè al supermercat.
L'esmentat d'una altra manera, els camperols cafeters de les serres de Guatemala, Colòmbia, Etiòpia només es veuen beneficiats pel primer glopet del cafè amb llet del matí. La resta de la tassa la hi porta un dels grans conglomerats de cafè: Nestlé, Procter and Gamble, Philip Morris, Maximo Zanetti o, si es tracta d'un Frapuccino o un latte a Starbucks - tres euros-, se l'emporta la multinacional de Seattle. Segons l'OIC, uns 20 cèntims d'un cafè amb llet de dos euros aniran a parar a la butxaca del productor. Només Illy, l'empresa italiana de cafè de qualitat, es salva ja que no usa els grans mercats de Nova York i Londres.
“La divergència entre els que conreen i els que torren és sorprenent", diu Taylor Clark, autor del nou llibre Starbucked,sobre la multinacional de cafeteries. El percentatge del mercat corresponent al productor ha caigut del 30% al 8% des de 1990, calcula.
Curiosament, el principal responsable d'aquesta espectacular redistribució dels ingressos a favor de les multinacionals que dominen el comerç del cafè és la caiguda del comunisme, diu Clark. Per dos motius. Després de la revolució cubana, es va acordar el primer Acord Internacional de Cafè (AIC) el 1962 que - igual com l'OPEP al mercat del petroli- va establir un sistema de quotes per controlar la producció del cafè. Mantenir estable el preu de cafè "és qüestió de vida o mort perquè si no el castrisme s'estendrà com la plaga per Amèrica Llatina", va dir el senador Hubert Humphrey el mateix any. Quan va caure el mur de Berlín el 1989 es va col·lapsar l'AIC i es va enfonsar el preu.
En els últims anys ha crescut com l'escuma el moviment Comerç Lliure impulsat per consumidors conscienciats als països rics. Això estableix un preu mínim per al cafè a granel d'1,26 dòlars - uns 85 cèntims d'euro- i crea un mercat estable per a productors que compleixen amb determinats requisits, com ser empreses petites de règim cooperatiu.
Però el comerç lliure equival llevat del 0,5% del cafè venut i, amb astutes estratègies de màrqueting de les grans multinacionals i Starbucks, creguin la impressió que s'han compromès amb la causa, denúncia Francis. La companyia "Kenco ara té un cafè que es diu Desenvolupament Sostenible i Starbucks fa propaganda amb fotos de camperols a Amèrica Central; han segrestat el llenguatge de les ONG", afirma.
Starbucks - tan preocupada per no fer malbé la seva imatge d'empresa progressista que va convocar els autors de la pel·lícula a la seva seu de Seattle l'any passat- respon que el preu mig que paga pel cafè depassaexcedeix el mínim del Comerç Lliure. Però la mitjanamitja enganya, adverteix Francis. " Si compres molt cafè per un preu baix i una quantitat petita per un preu elevat, puja la mitjanamitja. És per cobrir-se les esquenes. És més, els marges en el negoci del comerç just poden ser fins i tot més alts que amb el cafè normal", assenyala el cineasta. I citaesmenta l'exemple de l'empresa Tesco, que va afegir 3,46 dòlars al preu del seu cafè de comerç just malgrat que els productors rebien un augment de 44 centaus.
Marc Fisse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada