Migració (segona part)

L’immigracio es l’entrada d’una persona que ha nascut en un pais i se’n va a un altre pais a treballar ...A la persona que immigra se li diu immigrant.

Els immigrants, treuen d’espanya uns 7.000 milions d’euros aproximadament els quals els envien al seu país (la seva familia). En els treballs els hi fan discriminacio racial ja perque son negres o no son del mateix color que nosaltres, els discriminen.

La discriminacio es pot desenvoluipar de diferents maneres:

- Els hi fan fer el pitjor treball
- Els hi paguen menys
- Els exploten

Els immigrants venen a Espanya per motius economics,esperen tenir millors ingresos i un nivell de vida millor,o per escapar de guerrres en el seu pais.

Els immigrants normalment estan en el nostre pais ilegalment.

Els immmigrants s’han dintegrar laboralment amb la legalitat en permisos, identificació, seguritat social i educació pero tambe en l’ambit cultural perquè han d’aprendre el nostre idioma i han d’asumir els nous custums forma de vida.

Sandra Lòpez

AUDIOVISUAL I (NIÑOS ESCLAVOS)

El passat dijous dia 12 de juny ens van passar un audiovisual que ens va fer pensar i reflexionar molt.

Aquest audiovisual es dividia en diferents parts, diferents llocs, que ara explicare.

- 1) Introducció del audiovisual on esplica que hi han 200 milions de nens esclaus que treballen, que són pobres, vesteixen fatal, són maltractats i estàn aterroritzats.

- 2) Egipte: nens que treballen recollint fruits del jardí.

un nen esplica que els fan aixecar a la una del matí per a treballar i despres vendreu.

els nens no cobren gens.

hi han nens traumatitzats perquè han acabat allà deprés que la seva família els hagi abandonat, s'hagin mort...

també treballen en altres llocs que no són el camp, sinó en llocs més perillosos.

encara que els maltractin els nens prefereixen fer un ofici d'aquest tipus que no pas anar a l'escola (encara que no totes less mares no poden pagar l'escola) i cobren per mantenir la família.

- 3) U.S.A (California): com es pot veure, no només als estats més pobres s'esclavitza. També als estats units.

: una dona investiga sobre això i treu unes conclusions.

: diu que el govern no ajuda als nens.

: Bernardino, 7 anys, treballa recollint camps, 1 dolar al dia. Treballa amb els seus pares.

- 4) Rússia (Moscú): nens petits que es dediquen al comerç de productes que segurament havien robat abans. Alguns d'aquests nens poden ser nens que han escapat de casa. Són nens de 12 anys que ningú els vol i els porten en un centre de reeducació (on fan gorros i barrets a canvi de gairebé res).

: n'hi han tants que els que els controlen no els poden aturar.

: d'aquests nens n'hi han alguns que treballen a la mafia moscovita.

- 5) Índia: posen els nens esclaus en unes fabriques i els tanquen per la nit perquè no s'escapin.

Els exploten i no deixen que parlin amb altra gent. Són esclaus de per vida.

Adrià Arbués

EL COMERÇ JUST

EL COMERCIO DEL CAFÉ

PRODUCCIÓN DEL CAFÉ

El café es un producto que se cultiva en los países del Sur. ¿Por qué? Porque el clima tropical y los altos índices de humedad los hacen propicios. Además, es el producto para la exportación que más ingresos acaban dando, por lo que dependen totalmente. Siempre ha sido así, al menos desde la época colonial, cuando las metrópolis impusieron los cultivos destinados al consumo exterior en detrimento de los autóctonos.



Es un producto necesario para una cincuentena de países, es el producto para la exportación que genera más ingresos i que depende totalmente.



UGANDA

A Uganda cuando el precio del café baja, repercute poderosamente en la economia del país i de sus habitantes. Cada vez que se produce una disminución del precio del café, los campesinos tienen hambre.


LIBRE COMERCIO

El libre comercio sería aquel que estableciera que todos los países tienen que poder participar en los mercados internacionales y recibir todos sus beneficios correspondientes. Casi nadie lo cumple porque a los países del norte sólo les interesa que los países del sud les subministran materias primas a precios asequibles i pone tantas zancadillas como puede al acceso de los productos manufacturados en aquellas regiones en los mercados desenvolupados del mundo.


PRECIOS BAJOS, SOBREPRODUCCIÓN Y DESEQUILIBROS ECOLÓGICOS

El precio del café se decide en función de su exceso. Eso propicia que el precio de este fruto sea muy bajo y los productores del Norte y del Sur están de acuerdo en que hace falta producir menos y aumentar la demanda.


LA ESPECULACIÓN DE LA BORSA

Al ser la planta del café un vegetal realmente sensible a las enfermedades y a las variaciones climáticas, propicia aún más la inestabilidad de los precios. Dejando a parte las contrariedades naturales, en los **parqués de la bolsa no se están quietos, y es que no tardan nada en firmar los llamados contratos de futuros. Los contratos futuros consisten en la voluntad de una persona o empresa llamada vendedor por la cual se obliga a transmitir (vender) un bien o una mercancía a otra llamada comprador, en una fecha futura y a un precio determinado en el
presente.


Una vez "fijado el precio", la UE aplica un *arancel progresivo a todo el café transformado que entra en Europa. El incremento de este impuesto depende del grado de transformación en el que esté el café, por lo que éste es importado en granos verdes aún sin tostar. De esta manera, únicamente se está colaborando a que los benéficos obtenido de la transformación y su comercialización solo se los quedan unas pocas transnacionales que bloquean cualquier intento de competencia comercial de los países del Sur.


EL PRECIO DEL CAFÉ

Inicialmente en el año 1999 el precio del café subía a casi 180 dólares por 100 libras, situándose en su cumbre hasta que a finales del mismo año descendió a 135 dólares por 100 libras. Aumenta y disminuye constantemente para que en el 2000 empiece a bajar progresivamente, lo que supone que toda la población de Uganda se arruina terriblemente. Aún así, podemos observar que a partir del noventa y ocho el precio que convendría para un comercio justo se mantiene siempre igual, del mismo modo que los costes de producción.


SETEM

SETEM es una federación de ONG de solidaridad internacional nacida en 1968 que centra su trabajo independiente en concienciar a l sociedad de las desigualdades Norte-Sur, denunciar sus causas y promover transformaciones sociales, individuales y colectivas, para conseguir un mundo más justo y solidario.

Podríamos colaborar comprando en las tiendas que promueven productos de cualquier tipo que cumplen las normas básicas del comercio justo.





Laia Colet

TV MATARÓ

En la televisió Mataró treballen aproximadament 20 persones. La fundaren per començar una experiència d’un curs de vídeo i perquè pensaren que seria una bona manera d’acostar noticies a la gent. Redacció Les noticies sempre han de passar per aquí. L’àmbit en que es basa la redacció es la ciutat, el barri, l’institut, una classe, mon, estat… Noticia: Es aquella cosa que ens interessa, que es parlarà d’ella… La televisió el que buscar són coses noves que la gent vulgui mirar i parlar. Aquesta televisió la poden mirar unes 200.000 persones però d’aquestes persones només la miren 4.000 persones. Aquesta cadena de televisió la poden veure:
- Mataró
- Argentona
- Premià de Mar i de Dalt
- Arenys de Mar i de Munt
- Cabrera
- Llavaneres transmeten les 24 hores del dia .
Una part de la transmissió es la repetició del dia anterior, una altra part es producció seva i una altra la compren perquè no poden completar les 24 h. El periodista no te horari, ni calendari i es fa per compromís públic. Hi ha diverses cadenes perquè cada mitja te el seu punt de vista diferent. La televisió necessita una imatge de quan esta passant el fet, perquè sinó no pots explicar res. Per exemple: la imatge de quan tanquen una biblioteca ,doncs ells necessiten la imatge de com la porta i la persiana es tanquen.

Sandra López i Saskia Pareja

Las cartas de Alou

FICHA TÉCNICA

Titulo original: Las Cartas de Alou
Dirección: Montxo Armendáriz
Guión: Montxo Armendáriz
Fotografía: Alfredo F. Mayo
Música: L. Mendo i B. Futer
Producción: Elías Querejeta y TVE, Espanya 1990
Interpretación: Mulie Jarju, Eulalia Ramón, Ahmed El-Maaroufi, Akonio Dolo, Albert Vidal, Rosa Morata, Margarita Calahorra
Durada: 92 minutos



- Alou proviene de África.
- Abandona su país para conseguir dinero y, así, tener una vida mejor.
- Emigra en muy malas condiciones y hace el viaje en un cayuco.
- a. Llega a Almería.
b. Vive en una casa muy pequeña con los otros "negros" que han emigrado.
c. Se dedica a recoger pepinos y calabacines. Sector primário.
- a. En Madrid, se encuentra con un negro.
b. Vive en una casa de alquiler con el negro.
c. Vende objetos por la calle.
- a. Vive en un túnel.
b. Recoje peras. Sector primário.
c. Se contratan los primeros que llegan al camino.
- a. En casa de un amigo.
b. Cose camisetas.

- Los inmigrantes no encuentran contratos de por vida. Su situación es precária.
- No tiene papeles porque no consigue un contrato.
- A Alou lo discriminan bastante. Se burlan de él.
- Al final Alou vuelve a España. Los goviernos les tendrian que dar trabajo porque són personas como todos.





Adrià Arbués y Marc Fisse.

MATARÓ RÀDIO

Mataró Ràdio neix emmarcada en el projecte de creació d’un servei de comunicació audiovisual a Mataró, encarregat d’aplegar totes les iniciatives municipals de l’àmbit de la comunicació audiovisual de la ciutat.

Neix amb el propòsit de ser l’emissora de la ciutat: una nova manera de poder comunicar amb tothom i mantenir la gent informada del que passa al nostre voltant.

Mataró Ràdio es pot escoltar al dial 89.3 fm (de la freqüència modulada).

Els principis generals de Mataró Ràdio són:

* Ràdio municipal participativa i de proximitat.
* Concebuda com un servei públic.
* Gestió professional, amb una estructura simple que sigui possible mantenir.
* Treballa amb rigor informatiu.
* Promou la pluralitat i cohesiona la ciutat.
* Incentiva la normalització de la llengua catalana.
* Potencia la informació i la vessant recreativa.


PROGRAMACIÓ BÀSICA

Ha d’assegurar els principis de l’emissora, inclou:

* Magazín Mataró
* Informatius
* Esports


COL·LABORADORS I ENTITATS


Per tal de complir totes les seves funcions Mataró Ràdio obre les seves portes a totes les persones o entitats que estiguin disposades a col·laborar desinteressadament amb la ràdio.


PROGRAMES COM Ràdio

L’adhesió al Consorci de Comunicació Local suposa poder fer ús de la programació de Com Ràdio en directe, amb desconnexions o amb l’emissió de programes concrets.


Marc Fisse

IDH

Primer explicaré amb les meves paraules el que es el IDH::. és el índex de desnvolupament humà. Va ser creat al 1990 pel PNUD (programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament). Va ser creat amb la finalitat de mesurar i comparar el nivell del desenvolupament.
S'obté a partir del càlcul ponderat en tres indicadors: economia, educació i salut.
S'expressa mitjançant una xifra de 3 decimañs compresos entre el 0 i el 1.
Un IDH alt vindria a ser algo entre 0,800 i 1,000, en canvi, un IDH baix seria entre 0,000 i 0,499.

QUESTIONARI:

1. a) taxa de natalitat: Concepte demogràfic que en sentit estricte fa referència a una taxa, la taxa bruta de natalitat, que hom obté dividint el nombre anual de naixements esdevinguts en una àrea determinada per la població mitjana d'aquell any.
b) taxa de mortalitat:
Relació del nombre de defuncions comptabilitzat en períodes anuals. La mesura demogràfica més elemental de la mortalitat és la taxa bruta de mortalitat , que relaciona el nombre de defuncions (D) d'un any amb la població mitjana a la meitat de l'any esmentat.
c) PIB (producte interior brut) Agregat que coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia del produït pels factors nacionals situats a l'estranger i afegint-hi el produït pels factors estrangers situats a l'interior.
d) PIB per càpita: Relació per quocient entre la renda nacional i el contingent de població, índex generalment utilitzat per a la comparació de diverses economies, així com la determinació del nivell de desenvolupament.
2. El IDH determina el nivell de desenvolupament.
3.
País IDH
1-Noruega 0,963
2-Islàndia 0,956
3-Austràlia 0,955
4-Luxemburg 0,949
5-Canadà 0,949 Aquests són els deu països amb el IDH més alt.
6-Suècia 0,949
7-Suïssa 0,947
8-Irlanda 0,945
9-Bèlgica 0,944
10-Estats Units0,943


País IDH
1-Niger 0,281
2-Sierra Lleona 0,296
3-Burkina Fas 0,317
4-Malí 0,333
5-Chad 0,341 Aquests són els deu països amb el IDH més baix.
6-Guinea-Bissau 0,348
7-R.centrafricana 0,355
8-Etiòpia 0,367
9-Burundi 0,378
10-Mozambique 0,379

4. Espanya té un IDH de 0,928. És un IDH molt alt! Espanya ocupa la posició 21 en el ranking i hi ha molta diferència entre Espanya i els països pobres.

5.
País PIB per càpita
1-Luxemburg 62 298
2-Irlanda 37 738
3-Noruega 37 670
4-Estats Units 37 562
5-Dinamarca 31 465
6-Islandia 31 243
7-Canadà 30 677
8-Suïssa 30 522
9-Austria 30 094
10-Australia 29 632
Aquests són els 10 primers països amb el PIB per càpita més alt. Són gairebé els mateixos que els 10 primers països amb el IDH més alt. Amb els que el tenen més baix passa exactament el mateix.










Mapa on s'ilustra el IDH dels països.









Adrià Arbués

EL DIARI (el punt)

L'altre dia Dijous dia 12 de juny vaig anar al lloc on es fa i on es publica el diari EL PUNT.
D'allà vaig treure molta informació que ara posaré. El home que ens va esplicar tot ens va parlar sobre:
- SER PERIODISTA: es un ofici que no té unes hores fixes (no saps a quina hora pots acabar).
: s'ha de ser un cul inquiet per a ser un bon periodista. S'ha de voler aprendre, es a dir, ganes de saber més coses de les que ja saps.
: no creure's tot el que es troba en internet. Per exemple, si es veu un fòrum on hi parla tothom s'ha de comprobar si el que diuen està en alguna web "oficial".
: si ets periodista et pots trobar moltes coses diferens: desde un partit de futbol fins a una conferencia aburridissima.
: es un ofici de picar pedra.
- EL PUNT: el punt té molts trets característics: hi han 3 grans àrees i a dins d'aquestes àrees hi han una mena de subarees:
Girona
Tarragona (Tarragona capital, terres de l'Ebre...)
Barcelona (Vallesos, Sta.Coloma, Maresme...)
: un altre punt característic es que els periodistes del punt fan les fotos. És a dir, que alhora de que se'ls ha de donar bé el que es el periodisme, també han de saber fer fotos que no surtin mogudes ni borroses. A Barcelona hi han 5 fotografs que es desplacen als esdeveniments més importants (per exemple partits de futbol)
: una subàrea del punt de Barcelona és el del Maresme.Aquesta subàrea està situada a Mataró, i es diferencia del Punt d'altres comarques perquè les dos primeres planes i la contraportada són d'informació local.
: el Punt prioritza les notícies comarcals.
: el Punt té un suplement d'esports que es diu EL 9 que es pot comprar sol.
: es fa en blanc i negre (pressupost baix)

Els periodistes es reparteixen els terriotoris i surten al carrer per a buscar noves notícies. Després comparteixen les idees i es reparteixen el espai del diari.
PROCÉS PER A ESCRIURE :fan servir un programa alemany anomenat dialog, que porta com unes maquetes incorporades on es reparteix el text i s'hi posen fotos.
Ens van dir una informació que crec que es interessant: a partir d'alguna d'aquestes semanes, els divendres, treuràn un suplement que es diu 30 dies.
I, els diumenges treuran una revista anomenada dominical, que ja l'havien tret però no havia tingut èxit.

Adrià Arbués

CONFERÈNCIA (mines antipersones)

INTRODUCCIÓ- Es calcula que hi ha més de 110 milions de mines repartides en més de 64 països (la majoria a l'Àfrica). Cada any, més de 26.000 persones moren o pateixen traumàtiques mutilacions a causa de les explosions d'aquests artefactes que no distingeixen entre combatents i població civil. Poden continuar actives durant més de 50 anys un cop acabat un conflicte. És freqüent que les zones minades no se senyalitzin, ja que les mines són llançades arbitràriament des d'avions o des de llançadores sense cap control sobre la zona on cauen. Tampoc s'elaboren gaires mapes de mines, cosa que provoca, com va passar a Bòsnia-Herzegovina, que moltes vegades els soldats en plena retirada davant una contraofensiva del contrincant fossin víctimes de les mines que ells mateixos havien col·locat prèviament.

Màquines de matar i mutilar- La mina antipersona és un dels tipus d'armament més desenvolupat i fatídicament precís de les últimes dècades. El seu objectiu principal no és matar, sinó incapacitar o ferir les víctimes, especialment la població civil. Moltes de les seves víctimes són infants. El tipus de mina antipersona més freqüent és la mina "estrellita" (gràcies al seu preu: 2.5 E), que esclata quan la víctima la trepitja directament, la qual cosa produeix l'amputació del peu o de la cama i provoca lesions greus a l'altra cama, als genitals, i fins i tot als braços. Les mines direccionals de fragmentació i les mines saltadores maten o mutilen la víctima que les acciona i fins i tot totes aquelles persones que es troben dins del seu letal radi d'acció.
Un cost personal i nacional- Dissenyades especialment per provocar greus ferides sense arribar a matar, les estadístiques indiquen que 7 de cada 10 les víctimes de les mines antipersona són civils, d’aquestes 7, 4 són nens i 3 són adults que treballen al camp o al medi natural. Després d’acabar una guerra, la presència de mines en carreteres, camins i camps de cultiu encara perdura com una amenaça constant per a la població i impedeix el retorn a la normalitat i el desenvolupament econòmic del país després del conflicte. Les mines antipersona provoquen una víctima cada 20 minuts, principalment civils, i hipotequen el desenvolupament de moltes societats ja que impedeixen explotar l'únic recurs de què disposen: el camp. En alguns països com Bòsnia-Hercegovina, Cambodja i Croàcia, on s'estan aplicant la prohibició de l'ús de mines terrestres antipersona i els requeriments de neteja de mines, així com programes de sensibilització sobre el seu perill, el nombre anual de víctimes ha disminuït de manera espectacular: més del 65 per cent.
Cost econòmic i moral- Col·locar una mina pot costar 2,5 E, però desactivar-la pot arribar a costar molt més: fins a 1000 E. Sovint són les mateixes empreses productores de mines les que proporcionen serveis de desminatge, en un cínic exercici de negoci rodó ja que estan dissenyades per mutilar, més que no pas per matar. Aquest aspecte és destacat freqüentment en la publicitat d'alguns fabricants: "és millor mutilar l'enemic que matar-lo, ja que una persona minusvàlida suposa un cost econòmic, social i moral molt més dur que el d'una persona morta". Amb els recursos actuals necessitaríem uns mil anys per a retirar totes les mines enterrades al voltant del món.
Víctimes i botxins- Els principals països productors de mines són els Estats Units, la Xina, Rússia, Israel, el Pakistan, Sud-àfrica i Corea del Nord i del Sud. Els països més afectats per aquesta plaga són Cambodja (10 milions de mines; un de cada 236 ciutadans està mutilat), Angola (9 milions de mines; un de cada 470 habitants està mutilat) Bòsnia-Herzegovina, l'Afganistan, El Salvador, Nicaragua, Colòmbia, el Sudan, Moçambic i Somàlia.

Encara queda molt per fer- L'eliminació de les 820.000 mines antipersona emmagatzemades per l'exèrcit espanyol va començar el 27 de juliol del 1998 i es va completar un any després. D'aquesta manera, el nostre país donava un pas més per al compliment del Tractat d'Ottawa.Tanmateix, les morts i les amputacions que es produeixen cada any a causa de les mines en moltes parts del planeta ens recorden que encara queda molt per fer. A nivell internacional, encara hi ha molts països que no han signat el Tractat d'Ottawa: aquest és el cas, com dèiem, d'Estats Units, Rússia, Xina o Pakistan, per citar-ne alguns, tots ells destacats productors de mines. Per aquest motiu, la campanya per l'eliminació de les mines segueix lluitant per aconseguir que més estats subscriguin el Tractat d'Ottawa i perquè els que ja l'han signat actuïn amb fermesa en el procés de destrucció i de prohibició de les mines antipersona.




Marc Fisse, Sandra Lòpez i Saskia Pareja

CONFERÈNCIA PER UN FOTOPERIODISTA DE KEVLAR: "ELS NENS DEL CARRER"

L’altre dia, l'Albert Cusidó ens va explicar en la primera part de la conferència com els “meninos i meninas” de Brasil conviuen en les seves favel•les amagats, sovint dels seus amos, amb la por al cor. Són el cau de traficants de drogues. No poden fer res, només esperar, esperar a una vida sense futur, una vida sense pietat a la que li han de plantar cara per seguir vivint. Durant la segona part, vem veure unes fotografies en les que poc a poc ens anava explicant i en les quals es reflectia tota l’explicació de la primera part.

Els “Escuadrones de la muerte” es dediquen a exterminar als nens petits que abandonen les seves cases i surten al carrer. Cada dia mor un nen per una bala policia i cap nen arriba als 20 anys d’edat. Com evitar-ho? L’única ONG que està alla per ajudar-los és el “Movimento Nacional de Meninos e Meninas de Rua” (MNMMR).


CAUSES

1. El Brasil és un país ric. És el vuitè país del món en indústria, però per contrari. És un país amb grans desigualtats socials.

2. Depenen de l’agricultura. A vegades plou molt o a vegades hi ha sequera. El resultat d’això és l’emigració. Es desplacen a Rio de Janeiro o a Sao Paulo. Com que al emigrar a les ciutats les vivendes són molt cares i no les poden comprar i han de viure als barris més pobres i marginats de la ciutat, en favel•les, és a dir, un barri de barraques, xaboles, sense sistema sanitari, ni aigua potable. El govern es desentén de la gent que viu allà. Les favel•les són edificis que es construeixen verticalment al pendent d’una muntanya. A dalt de la muntanya hi ha laboratoris de droga i per arribar a dalt hi ha unes escales amb pendent que són l’amagatall perfecte per despistar a la policia.


CONSEQÜÈNCIES

Com a conseqüència de tot això, els pares, en veure que no es poden pagar una casa començaran a beure alcohol i no tindran ganes de treballar. Obligaran als seus fills a vendre tot tipus de productes en jornades de dotze hores en vendes ambulants. Els fills en arribar a casa si no porten suficients diners els maltractaran i ells s’enfadaran de que cada vegada els peguin i ja no voldran viure a casa, voldran viure al carrer.Tots els nens petits hauran de pagar una mena d’impost per viure al carrer, faran bàndols i robaran petites coses i mica en mica robaran més fins al punt d’utilitzar armes.

Per la part femenina, la nena marxa de casa seva molt aviat i va a viure al carrer. Es donen agressions sexuals i acaben prostituint-se. Normalment els policies compraran el seu cos i si corren el risc de deixar-les embaraçades portaran a terme “La tècnica de la Peleada (Patada)”, és a dir, els hi donen una patada a la panxa per matar al fetus. Normalment aquestes nenes moren per l’interrupció de l’embaràs i perquè normalment es forma una hemorràgia interna.

Agafen la sida i altres malalties. De cada 10 nenes 7 tenen sida. Una nena prostituta pot arribar a guanyar 30€ per dia i amb aquests diners li ha de pagar al seu amo, ha de comprar menjar, roba i droga.



LA VIDA A LES FAVEL•LES

El traficant és l’amo de tots, és el que decideix la vida dels que viuen a la favel•la i utilitza als nens com a:

-“Niños ojeadores”: Avisen als traficants per si ve la policia o la banda rival. Quan veuen a l’enemic tiren un estel groc per avisar de que estan a la favel•la. Normalment tenen entre 6 i 8 anys.

-Nens avions: Distribui la mercancia i fer desaparèixer la droga (amagar-la). Són nens de 8 a 11 anys.

-Nens soldats: Es dediquen a lluitar en guerres. Tenen entre 1 i 16 anys.

Comando Bermello (un cap traficant) i Tercer Comando tirotejen contínuament per l’autonomia del poble.



ALTRES INFORMACIONS

La pel•lícula “Ciudad de Dios” reflecteix molt bé aquest estil de vida i ens va ensenyar algunes fotografies de les favel•les en les que ell va estar fent fotografies i en les quals gairebé perd la vida.





CONCLUSIÓ

Penso que la nostra ignorància davant aquest tema només agreujarà la situació. Em de fer alguna cosa per parar la gana que pateixen aquests nens i les seves famílies, per parar la violència i el seu sofriment. No ens podem quedar de braços creuats perquè, em d’ajudar tots, per molt petita que sigui l’ajuda, si tots posem una mica de la nostra part ells podran seguir endavant, sino ho fem, seguiran morint milions de persones cada any.




Laia Colet

CULTURA D'ETIÒPIA

RELIGIÓ

Els cristians copto-etipics representen el 61,6% de la població del país, els musulmans un 32,8%, las creences musulmanes un 5,6% i a un 0,003% de jueus.

I la cristiandat a l’Àfrica es conservada com una importància europea que va arribar amb el colonització, però aquest no es el cas de la Etiòpia . El regne d’Aksum va ser de les primeres nacions en adoptar oficialment el Cristianisme, quan San Frumentius de Tiro va convertir el Rei Ezana] durant el segle IV. Molts van creure que el Evangelio havia entrat en Etiopía inclus abans, amb oficial reial descrit com a bategat per Felip el Evangelista en els Fets 9. Avui en dia, la Església ortodoxa etíop, es Dresde lluny la dominant , encara que un numero de esglésies Protestants han guanyat terreny recentment.

El nom "Etiòpia" es comentà a la Biblia varies vegades, i es de alguna manera considerat un lloc sagrat.

El Islam en Etiòpia la data des de casi la fundació de la religió; en el 615, quan un grup de musulmanes van ser aconsellats per el Profetam Mahoma de escapar de la persecució de La Meca i viatjar a Etiòpia, que estava governada per, segons las estimacions de Mahoma, un piadós rei cristià . I a mes la tradició islàmica afirma que
Bilal, una de las mes destacades companyies de Mahoma, era de Etiòpia.

GASTRONOMIA: La gastronomia de Etiòpia consisteix de varies entrades i plats de verdura o carn, normalment una guisada, servida a sobre de ingeria, un fi pa allargat. La Ingeria es una espècie de crèpe feta amb un cereal que es diu teff i que es cultiva en Etiòpia, després de fer la massa es deixa fermentar 3 dia amb fems i després es posa en una font de fang plana i rudo de uns 40 cm. de diàmetre prèviament calenta al foc (generalment de llenya), a sobre es posa diversos guises de carn ó verdura i es menja amb la ma.

La cuina tradicional etíop no es fa servir carn de porc de ningú tipus, ja que el Islam i la Iglesias ortodoxa etíop prohibeixen menjar aquesta carn.


Medis de comunicació: En Etiòpia es publiquen pocs diaris. Un d’ells es el Addis Tribune, editada en Addis Abeba.

Curiositats Horaris: Etiòpia utilitza el calendari de la església ortodoxa copta, amb set anys de retràs respecte al nostre calendari occidental

Festes
7 de gener Nadal Ortodoxa Genna
19 de gener Festa de la Epifanía Timket
2 de febrer Festa del Sacrificio Eid-ul-Adha
2 de març Batalla de Adowa Y'adowa B'al
12 de abril Dilluns de Pascua Ortodoxo Fasika
25 de abril divendres Santo Copto Sikilet
2 de maig Mulud Mulud
5 de maig dia de los Patriotas Arbegnoch Qen
28 de maig Final del Régimen -
11 de setembre Any Nou Etíop/Any Nou Cóptico Enkutatash
27 de setembre trobada de la Cruz Verdadera Meskel
14 de novembre Final de Ramadán Eid-al-Fitr



Saskia Pareja

ECONOMÍA (segona part)

MERCADERIA RENDIBLE El cafè és el producte que més diners mou a escala global després del petroli

IMATGE EQUÍVOCA Etiòpia té una imatge de país pobre malgrat ser un dels grans productors de cafè

Set milions d'etíops sobreviuen gràcies als ajuts al desenvolupament - normalment cereals subvencionats per EE. UU. i Europa- malgrat que l'alta selva etíopa en produeix alguns dels cafès mes cotitzats del món. "No volem ajuts sinó comerç; mantenir-nos sobre els nostres propis peus", diu Tadesse Mesuela, fundador d'una cooperativa de 74.000 productors etíops que recorre el món en un intent de vendre el cafè en règim de comerç just.

Després de veure tantes imatges de nens d'ulls suplicants i panxes inflades - el 47% sofreix desnutrició a Etiòpia-, "hi ha la impressió que és un país de recursos pobres, però no és veritat; el cafè és la mercaderia més valuosa que cotitza en mercats del món després del petroli", va declarar ahir a Madrid a La Vanguardia el jove cineasta britànic Nick Francis.

Segons qualsevol llei de comerç just, Etiòpia s'hauria de beneficiar de tot l'or negre que produeix. Però els 15 milions d'etíops que depenen del cafè, igual com altres milions de persones a les serres cafeteres de Centre i Sud-amèrica, sofreixen un problema de canvi desigual. Encara que el preu del cafè al mercat a l'engròs ha caigut en picat en els últims 15 anys, el preu que paga el consumidor s'ha disparat. El moment mes sota per als productors va ser en el 2002, quan el preu d'una lliura - 450 grams- va caure fins a uns 40 cèntims de dòlar - uns 27 cèntims d'euros, segons el canvi actual-, molt per sota del cost de conrear-lo . Des de llavors, el preu s'ha triplicat, segons l'Organització Internacional de Cafè (OIC). Però continua sent vuit vegades més baix del que paguem en comprar el cafè al supermercat.

L'esmentat d'una altra manera, els camperols cafeters de les serres de Guatemala, Colòmbia, Etiòpia només es veuen beneficiats pel primer glopet del cafè amb llet del matí. La resta de la tassa la hi porta un dels grans conglomerats de cafè: Nestlé, Procter and Gamble, Philip Morris, Maximo Zanetti o, si es tracta d'un Frapuccino o un latte a Starbucks - tres euros-, se l'emporta la multinacional de Seattle. Segons l'OIC, uns 20 cèntims d'un cafè amb llet de dos euros aniran a parar a la butxaca del productor. Només Illy, l'empresa italiana de cafè de qualitat, es salva ja que no usa els grans mercats de Nova York i Londres.

“La divergència entre els que conreen i els que torren és sorprenent", diu Taylor Clark, autor del nou llibre Starbucked,sobre la multinacional de cafeteries. El percentatge del mercat corresponent al productor ha caigut del 30% al 8% des de 1990, calcula.

Curiosament, el principal responsable d'aquesta espectacular redistribució dels ingressos a favor de les multinacionals que dominen el comerç del cafè és la caiguda del comunisme, diu Clark. Per dos motius. Després de la revolució cubana, es va acordar el primer Acord Internacional de Cafè (AIC) el 1962 que - igual com l'OPEP al mercat del petroli- va establir un sistema de quotes per controlar la producció del cafè. Mantenir estable el preu de cafè "és qüestió de vida o mort perquè si no el castrisme s'estendrà com la plaga per Amèrica Llatina", va dir el senador Hubert Humphrey el mateix any. Quan va caure el mur de Berlín el 1989 es va col·lapsar l'AIC i es va enfonsar el preu.

En els últims anys ha crescut com l'escuma el moviment Comerç Lliure impulsat per consumidors conscienciats als països rics. Això estableix un preu mínim per al cafè a granel d'1,26 dòlars - uns 85 cèntims d'euro- i crea un mercat estable per a productors que compleixen amb determinats requisits, com ser empreses petites de règim cooperatiu.

Però el comerç lliure equival llevat del 0,5% del cafè venut i, amb astutes estratègies de màrqueting de les grans multinacionals i Starbucks, creguin la impressió que s'han compromès amb la causa, denúncia Francis. La companyia "Kenco ara té un cafè que es diu Desenvolupament Sostenible i Starbucks fa propaganda amb fotos de camperols a Amèrica Central; han segrestat el llenguatge de les ONG", afirma.

Starbucks - tan preocupada per no fer malbé la seva imatge d'empresa progressista que va convocar els autors de la pel·lícula a la seva seu de Seattle l'any passat- respon que el preu mig que paga pel cafè depassaexcedeix el mínim del Comerç Lliure. Però la mitjanamitja enganya, adverteix Francis. " Si compres molt cafè per un preu baix i una quantitat petita per un preu elevat, puja la mitjanamitja. És per cobrir-se les esquenes. És més, els marges en el negoci del comerç just poden ser fins i tot més alts que amb el cafè normal", assenyala el cineasta. I citaesmenta l'exemple de l'empresa Tesco, que va afegir 3,46 dòlars al preu del seu cafè de comerç just malgrat que els productors rebien un augment de 44 centaus.


Marc Fisse

ECONOMÍA

Any	Deute extern	Posició	Cambi Percentual	Data de la informació
2003	$5.300.000.000	86		2001 est.
2004	$2.900.000.000	109	-45,28 %	2001 est.
2005	$2.900.000.000	114	0,00 %	2001 est.
2006	$5.101.000.000	102	75,90 %	2005 est.
2007	$6.038.000.000	93	18,37 %	2006 est.
2008	$3.793.000.000	108	-37,18 %	31 December 2007 est.

Aquest gràfic i aquesta taula ens mostren les deudes que ha tingut Etiopía cap als altres paisos.

Població vivint amb menys de U$S 1 al dia: 23,0% (2000)
INB per càpita: 110 U$S Atles Method (2004)
PBI per càpita: 756 PPP, U$S (2004)
Taxa de creixement anual del PBI: 13,1% (2004)
Inflació anual: 9,5% (2004)
Índex de preus al consumidor: 3,3 tots els objectes 1995 =100 (2004) Deute extern total: 6.574 milions U$S (2004)
Deute extern per càpita: 81 U$S (2004)
Servei de deute extern: 5,3 com % de les exportacions (2004) Total net d'Ajuda
Oficial al Desenvolupament rebuda: 1.504 milions U$S (2003) Total net d'Ajuda
Oficial al Desenvolupament rebuda: 22 U$S per càpita (2003)
Total net d'Ajuda
Oficial al Desenvolupament rebuda: 22,6% del PBI (2003)
Consum d'energia: 298,9 equivalent petroli/ kg (2003)
Importació d'energia: 7,8% del consum (2003)
Despesa pública en salut: 2,6% del PBI (2002)
Despesa pública en educació: 4,6% del PBI (2000-2002)
Despesa en defensa: 4,3% del PBI (2004)


Aquestes dades ens mostren tots els diners que es gasten els etiops pagant els diferents deutes.


Marc Fisse

COOPERACIÓ (segona part)

I’m Adrià Arbués and I have been in a news conference in Ethiopia behind China and Ethopia.

Yang Jiechi, the Chinese minister of exterior said that his country was very interested in increasing his cooperation with Ethiopia, based on the principle of mutual advantage.

“In last years, we have cooperated both in the economy and in politics” Said Seyourn Mesfin in a news conference with Ethiopia and China.

“We have got a lot of areas of cooperation, particularly in economy and in commerce” he said too.

Yang said that the support of China to Ethiopia will go on. And it is growing a lot in these years. He said too that they are doing a lot of areas of education, construction… The formals diplomat’s relations are dated for 38 years.

Seyoum said that China is a very important partner for all Africa, especially of Ethipoia.

And he added that China isn’t a newcomer in Africa. China is always solidary with this African village during this years of combat. China helps Africa a lot in the years of colonialism. Now, China is helping in another round of extrication but, this time, against the poorness.

Seymour Mesfin and Yang Jiechi

Adrià Arbués

COOPERACIÓ ( primera part )

Ara, jo, Adrià Arbués, membre de la ONG de OXFAM us vaig a parlar sobre el que vam fer a Etiòpia.



Però primer de tot diré que es la cooperació:




la posada en comú de mètodes per assolir uns objectius que satisfacin les necessitats del col·lectiu. En la cooperació l’èxit d’un depèn sempre i en tota manera de l’èxit dels altres, es treballa unint esforços i aprofitant els diferents talents de cada integrant del grup, i es diferencia de la competència en el fet que en aquesta es treballa de forma independent i isolada per tal d’assolir un objectiu abans que ho faci un altre individu.
Tanmateix, la cooperació pot ser forçada o voluntària, i en conseqüència els individus o els grups poden acabar cooperant encara que no tinguin res en comú. Exemples d’això els podem trobar en el comerç, en les batalles militars, en els llocs de treball, a les escoles, a les presons i en general en totes aquelles institucions de les que els individus, de forma voluntària o obligada, formen part.


I ara, us explicaré que es OXFAM: es una ONG que es dedica a la cooperació amb els països del tercer món.
Fem diversos projectes per salvar aquests països de la pobresa.

A Etiòpia vam fer un accés d'aigua potable en algunes zones.



Aquest banc d’aigua va néixer per proveir d’aigua potable les comunitats que viuen en àrees rurals de Amhara, Oromiya. A estat un projecte que ha costat molt però gràcies al suport d’algunes associacions ho han aconseguit.



Vam plantejar una estratègia: Afrontar la falta d’ accés a l’aigua en les zones rurals a partir de treball els aspectes tècnics -amb la construcció d’una infraestructura sostenible- y de gènere -implicat a les dones en la distribució comunitària de l’aigua per donar-los més poder dins la comunitat-.



Vam conseguir uns resultats: "Amb la implicació de les comunitats afectades, ONGs locals y estrangeres, el govern etíop i donacions internacionals s’està millorant la situació de la població". Això, ho va dir el mateix Dires Demissie, representant de la oficina de Intermón Oxfam en el país.


Això s’està aconseguint amb el subministrament de agua potable, la creació de infraestructures de sanament i proporcionant l’educació necessària per mantenir la higiene comunitària. La formació també està sent vital en aquest procés. Amb la col·laboració de Ingerires Sense Fronteres s’han desenvolupat manuals sobre aspectes tècnics, y se ha pogut comptar també amb l’assessorament d’experts en diferents àrees.
Encara que s’han fet grans avançaments amb el Banc d’Aigua, a Etiòpia segueix havent-hi pobresa, molta, hi ha gent, per exemple, que està vivint sense aigua segura o accés al sanejament.

25.000 persones per any aproximadament es beneficien.










Adrià Arbués

Migració

Jo ,Sandra Lopez, he fet una entrevista a Abai Woldekidan sobre l’emigració que ell va fer per subsistir i salvar a la seva família de la gana.
1 PREGUNTA: Per què veniu a España?

RESPOSTA: per trobar una vida millor, perquè no tenim treball i no podem alimentar als nostres fills, per això venim aquí .
2 P_ Com veu venir fins aquí?

R: ens ajuntem totes les persones que volem anar-nos i amb les pateres que necessitem ,travessem els mars fins on ens porti la corrent
3 P_ Quants arribeu al vostra destí?¿

R_ molt pocs., normalment si anem dues pateres una mai arriba i l’altre, arriba en una situació molt dolenta.. ja que ha naufragat .. i potser ha sofert diferents tempestes
4 P_ quines diferencies hi ha entre la vida d’aquí i la d’allà a Etiòpia

R:_ aquí s’està molt millor ja que hi ha molta mes riquesa ,però es molt difícil ficar-nos al nivell de la gent d’aquí, ja que els pisos son molt cars ,no sabem parla la llengua ames de tot això ens discriminen i se’ns tanquen moltes portes.
5 P_ normalment qui ve de la família al país¿?

R_ sempre intentem venir els caps de família però hi ha vegades que els fills grans i les dones. també volen venir perquè no aguanten mes, però el problema que hi ha en que vinguin les dones, es que es porten els fills mes petits i normalment els nens mes petits no sobreviuen amb les pateres i moren.
6 P_ com vas aconseguir papers?

R_ jo vaig casar-me amb un espanyol per poder aconseguir ser legal i tenir papers.. sempre fem això perquè es mes fàcil ,però hi ha vegades que no ens casen i tardem més en tenir papers i per lo tant no trobem treball.

7 P_ ets feliç aquí?

R_ no molt.. perquè trobo a faltar la meva família, ja que no tinc ningú aquí ,només tinc dos amics en la mateixa situació que jo. però quan pugui passar a la meva família ho faré el més ràpid possible.




Sandra López

LA LLUITA CONTRA UNA ANTIGA TRADICIÓ: L’EXTRACCIÓ GENITAL FEMENINA A ETIÒPIA

Una ONG de Barcelona visita el poblat de Faffan a Etiòpia.
ENVIADA ESPECIAL: Laia Colet





Asmah, Deca, Ferhia i Hassina (d'esquerre a dreta), quatre nenes de la regió Somàlia d'Etiòpia, les edats de les qualsl fluctuen entre els sis i els vuit anys, van ser sotmeses a mutilació i extracció genital quatre dies abans de la qual se'ls va fer aquesta foto.
Fotografia: Sandra López



Poblat de Faffan, Etiòpia, 10 de juliol de 2006

En aquests dies, Asmah, de sis anys d'edat, i les seves amigues Deca, Ferhia i Hassina romanen recloses i aïllades de la resta de la seva comunitat. Romanen amb les cames lligades, i els adults els han dit que dormin tot el que puguin i que no es rentin, ja que d'aquesta manera cicatritzaran millor les seves ferides.

"Abans-d'ahir ens van cridar i ens van dir que ens anaven a portar a pentinar-nos", va recordar Asmah. "Ens van dir que ens asseguéssim i després ens van ajeure al terra per la força i ens van tallar".

Com els hi havia succeït abans a les seves mares i àvies, Asmah i les seves amigues van ser sotmeses d'aquesta manera a la mil•lenària pràctica tradicional de la mutilació i extracció genital.

Després de l'operació, es lliguen les cames de les nenes per reduir els moviments i ajudar la cicatrització de les ferides. "Van tractar de reconfortar-me dient-me que em sentiria millor, però em cremava intensament i vaig plorar molt", va explicar Asmah.

Bedria Mohammed, la mare de la nena, se sent malament a causa de que la tradició la va obligar a danyar a la seva pròpia filla, però agrega que no tenia cap alternativa. La mare creu que de no haver intervingut en aquesta operació, Asmah hauria estat exclosa de la comunitat per la resta dels seus dies i hauria perdut tota possibilitat d'aconseguir marit i tenir un futur segur.

La majoria dels pobladors locals creu que la pràctica garanteix la virginitat de les nenes, la qual cosa, al seu torn, constitueix un requisit ineludible per arribar a un matrimoni honrós.

Més del 74% de les dones d'Etiòpia d'entre 15 i 49 anys han sofert alguna forma de mutilació i extracció genital. A la regió somali d'aquest país, la proporció de dones que han sofert aquesta operació arriba al 97%.






Asmah i la seva mare, Bedria Mohammed, que ha tingut problemes de salut degut a que ella també va sofrir l’extracció genital quan era una nena. Fotografia: Marc Fisse



La importància del diàleg en la comunitat

Malgrat que l’extracció genital femenina constitueix una pràctica il•legal, aquí la tradició té més força que la llei. Ens estem adonant que és molt perillós limitar-nos a l'aplicació de procediments judicials, perquè si no aconseguim convèncer abans a les persones, simplement ho faran d'amagat," vaig afirmar. "Hem d'assegurar-nos que s'apliquin les disposicions legals, però també és necessari que la gent en parli obertament".

Una de les estratègies que s'empren per encoratjar el debat franc del tema és el diàleg comunitari. Els pobladors del llogarret somali de Faffan van participar recentment en un fòrum sobre l’extracció genital.

L'imant de la mesquita local va iniciar el diàleg des d'una perspectiva religiosa. "Vull informar-los que l'islamisme no permet l’extracció genital femenina", va apuntar. "La nostra religió diu que, com a musulmans, hem d'abandonar aquesta pràctica, que l'hem d'abandonar completament. Els que no ho facin no són creients vertaders".



Testimonis de les dones i les nenes

Encara que Hodan, de 20 anys d'edat, mai no va ser sotmesa a l'extracció genital, diu que no per això se sent afortunada. "Totes les dones de la meva edat estan casades. Jo sóc l'única que s'ha quedat soltera perquè la gent diu que estic oberta", es va lamentar Hodan al fòrum comunitari. "Si alguna vegada arribo a tenir una filla, m'asseguraré que la tallin i tanquin".




Diàleg comunitari sobre l’extracció genital femenina a la aldea de FAFFAN, a la regió somali d’Etiòpia. Fotografia: Saskia Pareja

Kauser, de 18 anys d'edat, té una opinió diferent. "Des que em van tallar he estat sagnant constantment. Tinc por de casar-me perquè m'hauran de tallar de nou", va explicar.

Després d'escoltar els testimonis de moltes dones i nenes, Fateeh Mohammed Yassin, un home solter de poc més de 20 anys, va dir que continuava amb la tradició. "No vull una esposa que no hagi estat tallada", va declarar.

Els comentaris del Sr.Yassin il•lustren les greus dificultats que existeixen per posar fi a l’extracció genital femenina a Etiòpia.

Queda a les mans de les diverses comunitats posar-se d'acord sobre el mal que s'està infligint a les nenes i prendre una decisió col•lectiva de posar fi a aquesta pràctica. Què, t’hi animes?


Laia Colet.

INFÀNCIA

NENS ESCLAUS

« 126 mil·lions de nens de 218 realitzen feines perilloses i treballen en condicions d’esclavitud »

218 milions de nens i nenes d'entre 5 i 17 anys treballen al món, dels que 126 milions realitzen feines perilloses i 40 milions realitzen tasques de servents domèstics en condicions d'explotació. D'aquests, 10 milions romanen "ocults" dins les cases, per la qual cosa són particularment difícils de protegir.

8,5 milions de nens treballen en condicions d’esclavitud. Són dades de l'informe “Esclaus de portes endins” (PDF), fet públic el passat dimecres per l'ONG “Save the children”, que revela que de totes aquestes dramàtiques xifres, uns 8,5 milions estan "atrapats en les pitjors formes de feina il·legal, degradant i perillosa, en condicions considerades com a esclavitud."

De fet, l'esclavitud domèstica és una de les formes més freqüents d'esclavitud infantil, al costat del tràfic, l'explotació sexual amb finalitats comercials, el matrimoni infantil forçós, el treball infantil forçós per endeutament, a la mina o en el camp i el fenomen dels nens soldats.



 A la capital d'Etiòpia, Addis Abeba, un 43% de les nenes treballadores domèstiques entre els 11 i els 14 anys d'edat asseguren rebre algun tipus de maltractament físic i fins i tot un 67% confessaven ser assetjades sexualment.

Ens trobem doncs, davant de nens entre 5 i 17 anys que provenen de famílies pobres i trencades, ja sigui per conflictes bèl·lics, fenòmens naturals o per la incidència de la sida, gairebé sempre sense educació, que s’han d’enfrontar a tot tipus de maltractaments, explotacions i situacions duríssimes amb molt pocs recursos.

Ells es troben marginats. És com si la societat els fes fora i ells es reboten contra això. Els pares es separen o no treballen i ells des de ben petits han de treballar per mantenir la família. Realitzen interminables jornades de feina, de fins a 18 hores, sense períodes de descans, sofreixen maltractaments per part dels seus 'amos' i la majoria de nenes en aquesta situació sofreixen abusos sexuals i/o acaben prostituint-se.

És com un carreró sense sortida en el qual ja hi estàs predestinat, no hi ha res a fer. Aquests problemes desemboquen normalment a l’alcohol o a les drogues. Els nens s’acostumen a conviure amb armes i a sobreviure a tirotejos. Com a defensa adopten aquesta mateixa postura, de manera que es podria dir, que és com una cadena que no es pot trencar i que poc a poc, es va fent més gran.

A causa de la falta de menjar se’ls infla la panxa ja que al tenir poques proteïnes, per osmosis l’aigua s’introdueix en el teixit cutani i per això alguns apareixen amb la panxa tan gran.



Em de reaccionar davant d’aquest fet. Etiòpia és un dels països més pobres del món, amb un ingrés anual de gairebé 100 dòlars i amb una població de 65 milions, dels quals dos terços són alfabets. El 47% del nens menors de cinc anys estan desnodrits.Cada any la gana amenaça a 6 milions de nens mentre nosaltres restem a les nostres cases amb totes les nostres pertinències sense fer res al respecte. No entenc com amb tants recursos i amb tantes innovacions no podem limitar-nos a ajudar-los. Si per un moment ens posem en la seva situació, si per un moment cadascun de nosaltres aportés qualsevol ajuda, per petita que fos, salvaríem moltes vides.

Què se n’ha fet dels deus drets? Tothom té dret a viure, amb més o menys condicions, però tothom té dret a tenir una casa, menjar, medicaments.. Tothom té dret a accedir a un futur, o ells no?

Laia Colet

INTRODUCCIÓ

Hola, som el grup del crèdit de síntesi format per:

- Adrià Arbués
- Laia Colet
- Marc Fisse
- Sandra López.
- Saskia Pareja

Ara provarem de posar imatges, vídeos i modificar una mica l'estil del blog.
Esperem que aquest blog reflecteixi la vida que hi ha al tercer món i les condicions en les que viuen.

FIRMAT: tots els membres del grup