L’altre dia, l'Albert Cusidó ens va explicar en la primera part de la conferència com els “meninos i meninas” de Brasil conviuen en les seves favel•les amagats, sovint dels seus amos, amb la por al cor. Són el cau de traficants de drogues. No poden fer res, només esperar, esperar a una vida sense futur, una vida sense pietat a la que li han de plantar cara per seguir vivint. Durant la segona part, vem veure unes fotografies en les que poc a poc ens anava explicant i en les quals es reflectia tota l’explicació de la primera part.
Els “Escuadrones de la muerte” es dediquen a exterminar als nens petits que abandonen les seves cases i surten al carrer. Cada dia mor un nen per una bala policia i cap nen arriba als 20 anys d’edat. Com evitar-ho? L’única ONG que està alla per ajudar-los és el “Movimento Nacional de Meninos e Meninas de Rua” (MNMMR).
CAUSES
1. El Brasil és un país ric. És el vuitè país del món en indústria, però per contrari. És un país amb grans desigualtats socials.
2. Depenen de l’agricultura. A vegades plou molt o a vegades hi ha sequera. El resultat d’això és l’emigració. Es desplacen a Rio de Janeiro o a Sao Paulo. Com que al emigrar a les ciutats les vivendes són molt cares i no les poden comprar i han de viure als barris més pobres i marginats de la ciutat, en favel•les, és a dir, un barri de barraques, xaboles, sense sistema sanitari, ni aigua potable. El govern es desentén de la gent que viu allà. Les favel•les són edificis que es construeixen verticalment al pendent d’una muntanya. A dalt de la muntanya hi ha laboratoris de droga i per arribar a dalt hi ha unes escales amb pendent que són l’amagatall perfecte per despistar a la policia.
CONSEQÜÈNCIES
Com a conseqüència de tot això, els pares, en veure que no es poden pagar una casa començaran a beure alcohol i no tindran ganes de treballar. Obligaran als seus fills a vendre tot tipus de productes en jornades de dotze hores en vendes ambulants. Els fills en arribar a casa si no porten suficients diners els maltractaran i ells s’enfadaran de que cada vegada els peguin i ja no voldran viure a casa, voldran viure al carrer.Tots els nens petits hauran de pagar una mena d’impost per viure al carrer, faran bàndols i robaran petites coses i mica en mica robaran més fins al punt d’utilitzar armes.
Per la part femenina, la nena marxa de casa seva molt aviat i va a viure al carrer. Es donen agressions sexuals i acaben prostituint-se. Normalment els policies compraran el seu cos i si corren el risc de deixar-les embaraçades portaran a terme “La tècnica de la Peleada (Patada)”, és a dir, els hi donen una patada a la panxa per matar al fetus. Normalment aquestes nenes moren per l’interrupció de l’embaràs i perquè normalment es forma una hemorràgia interna.
Agafen la sida i altres malalties. De cada 10 nenes 7 tenen sida. Una nena prostituta pot arribar a guanyar 30€ per dia i amb aquests diners li ha de pagar al seu amo, ha de comprar menjar, roba i droga.
LA VIDA A LES FAVEL•LES
El traficant és l’amo de tots, és el que decideix la vida dels que viuen a la favel•la i utilitza als nens com a:
-“Niños ojeadores”: Avisen als traficants per si ve la policia o la banda rival. Quan veuen a l’enemic tiren un estel groc per avisar de que estan a la favel•la. Normalment tenen entre 6 i 8 anys.
-Nens avions: Distribui la mercancia i fer desaparèixer la droga (amagar-la). Són nens de 8 a 11 anys.
-Nens soldats: Es dediquen a lluitar en guerres. Tenen entre 1 i 16 anys.
Comando Bermello (un cap traficant) i Tercer Comando tirotejen contínuament per l’autonomia del poble.
ALTRES INFORMACIONS
La pel•lícula “Ciudad de Dios” reflecteix molt bé aquest estil de vida i ens va ensenyar algunes fotografies de les favel•les en les que ell va estar fent fotografies i en les quals gairebé perd la vida.
CONCLUSIÓ
Penso que la nostra ignorància davant aquest tema només agreujarà la situació. Em de fer alguna cosa per parar la gana que pateixen aquests nens i les seves famílies, per parar la violència i el seu sofriment. No ens podem quedar de braços creuats perquè, em d’ajudar tots, per molt petita que sigui l’ajuda, si tots posem una mica de la nostra part ells podran seguir endavant, sino ho fem, seguiran morint milions de persones cada any.
Laia Colet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada